07.4 Estructura en el projecte

L’estructura és projecte

La redacció d’un projecte executiu és concretar físicament unes idees, relacions entre espais, una materialitat …, que han madurat durant les primeres fases del projecte, des de les idees prèvies fins al projecte bàsic on ja s’han definit les intencions i objectius.

L’avanç d’un projecte, necessita prendre decisions, concretar aspectes tectònics com són el paper de l’envolvent i de l’estructura; sense oblidar el paper determinant de les instal·lacions.

La concreció, definint els aspectes tectònics del projecte, és una necessitat absoluta que requereix ser expressada a través de documentació gràfica i/o escrita per tal d’arribar a construir-se.

La història de l’arquitectura es troba intrínsecament lligada a l’evolució de la construcció transformant-se segons els esdeveniments socials, científics, artístics, …. De fet, els avenços constructius no haguessin estat possibles sense la inquietud i perícia dels mestres d’obra i arquitectes, alhora que aquests es servien dels avenços tècnics d’altres camps.


L’actualitat es troba emmarcada en un procés de canvi constant amb l’aparició i evolució del llenguatge informàtic. Les eines de treball per a la manipulació dels projectes arquitectònics s’han modificat quantitativa i qualitativament a través dels diferents suports informàtics permetent representar una realitat molt complexa amb una exactitud impensable fins fa poques dècades.

Així doncs, el domini d’espais arquitectònics a partir de models desenvolupats en tres dimensions és perfectament assumible i posteriorment executable a través de la producció industrial informatitzada.

El que no podem obviar per l’evolució d’aquest model cap a una realitat construïda són el seu comportament global i els aspectes constructius dels elements particulars enfront els condicionants físics externs i interns, que són determinants per al seu correcte disseny i execució, més enllà de la imatge o representació “real”.

Croquis conceptuals de “Masion à Bordeaux” C. Balmond i R. Koolhas

Torres d’enllumenat de l’estadi olímpic de Terrassa. Bach i Mora amb R. Brufau

Els anàlisis acurats no poden passar per davant dels conceptes generals d’equilibri presents en la pròpia naturalesa de tots els ens i amb els quals és possible i necessari enfrontar-se a les estructures arquitectòniques.

L’estructura és indispensable per generar un espai construït (entès com a relació entre buit-ple), de fet, només ella per si sola n’és capaç.

És ella capaç de donar un ritme determinat, o abolir-lo; de projectar o ocultar llum, relacions entre espais, … , i per tant no la podem entendre com “a posteriori” de les decisions del projecte, si no com un “a priori” interioritzat per generar l’espai.

Tot projecte té les seves necessitats concretes, un ordre, unes intencions, unes relacions espacials, que necessiten d’una tipologia estructural pròpia capaç d’emfatitzar els aspectes necessaris independentment de la lectura expressiva que se’n faci.

Fases del projecte

La importància de l’estructura en la concepció i generació

espacial, dissenyant-la segons les voluntats arquitectòniques és un aspecte a potenciar en el procés de redacció del projecte.

La presència de l’estructura des dels inicis del projecte no és necessària, però sí ho és la consciència constant de la seva existència i materialització per fer-ne d’ella un motiu enriquidor del projecte.

La generació d’un espai amb unes característiques determinades, conceptes clars d’equilibri, i la relació amb l’execució material, són essencials per discernir quin és el paper de l’estructura en el discurs del projecte.

Estudi estructural i repercussió arquitectònica del pavelló poliesportiu a Banyoles.Bonell i Gil

Idees prèvies – avantprojecte

El inici d’un projecte és sempre ple d’incerteses, papers en blanc que s’omplen d’intuïcions, estudis del lloc, intencions principals, referents, … on es fonamentarà el discurs del projecte.

És un moment on l’estructura arquitectònica té un potencial enorme en l’evolució de les idees arquitectòniques.

Croquis de C. Balmond per a la “Seattle Central Library”

Al taller s’inicia una fase on s’estudien referents d’estructures arquitectòniques per tal de conèixer les aportacions o limitacions d’una tipologia determinada.

Això serveix per com a punt de partida per projectar l’estructura conceptualitzant el comportament resistent d’aquesta i concretant el seu paper dins l’espai arquitectònic, expressivitat interior o exterior, estudi dels ritmes, relacions volumètriques.

Projecte bàsic

En aquesta fase es concreta com portar a terme les intencions desitjades.

Aquesta definició bàsica ja ha pres consciència del paper que necessita jugar l’estructura en el projecte, definint el ritme, la tipologia, … controlant en tot moment la seva posició i la repercussió espacial.

Estudi integració arquitectònica de la estructura i les instal·lacions al poliesportiu de Fontejau de Girona. Bonell i Gil

Al taller es demana un apropament a la repercussió de l’estructura en el projecte amb documents que exposen el funcionament o la conceptualització d’aquesta així com la materialització empleada (forma, enllaç, material)

Es necessita elaborar un document gràfic que deixi ben clar l’esquema estructural de l’edificació (plantes, alçats, pòrtics, maquetes,…) sobre els quals es recolza el projecte arquitectònic.

Projecte executiu

El projecte executiu formalitza tectònicament les decisions preses anteriorment.

La concreció de l’estructura es posa en mans, en molts casos, d’un especialista amb el que es contrastarà els possibles problemes que puguin sorgir.

Al taller es materialitza aquest treball mitjançant la realització de plànols de replanteig dels diferents elements, ja siguin forjats, pòrtics, murs, encavallades, malles, … per tal d’usar-los com a documents d’obra i com a plànols de coordinació entre els documents estructurals i arquitectònics.

Es tracta de la Sèrie E de la Guia de Documents Gràfics desenvolupada en l’assignatura.

Tall longitudinal del pavelló poliesportiu a Banyoles. Bonell i Gil

Bibliografia recomanada

H. Petroski. “To engineer is human” The role of failure in successful design

E. Torroja Miret . “Razón y ser de los tipos estructurales”

D. Garcia. “L’estructura i el projecte”

Cecil Balmond. “a+u” 06:11 Special Issue, / “Informal”


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: